Jornada Escolar (Valenciá)

Jornada Escolar

Quina és la jornada escolar que necessita el nostre alumnat

Organitzada per FAPA-València                               28/02/2015  

 

Resum de les idees plantejades durant la jornada:

 

  1. Sobre el procés d’implantació de la jornada contínua:

– L’Esborrany del Decret de la Jornada Escolar (Novembre 2014) encara no ha estat aprovat ni desenvolupat, per tant no hi ha normativa o procediment específic per a fer la implantació.

– Els centres que s’adhereixen ho fan dins del “Programa Experimental per al desenvolupament de la jornada escolar contínua” com a centres pilot.

– Com no hi ha procediment aprovat al respecte, es decideix segons el procediment general de decisions del centre: el Claustre Docent ho decideix i ho aprova, s’aprova pel Consell Escolar i es sol.licita a Conselleria. Per tant no es necessari (encara que puga ser convenient) la votació de les famílies per implantar-la.

 

  1. Sobre els efectes de la implantació de la jornada contínua:
  • No hi ha estudis científics que indiquen que el rendiment de l’alumnat millore. Les publicacions o referències que es citen no estan contrastades científica u objectivament
  • En canvi, els estudis científics que la desaconsellen són nombrosos (les referencies es poden trobar a les presentacions que estaran disponibles a la web de FAPA)

 

  • Exemple del desconeixement a l’hora de plantejar el nou horari: Els estudis marquen que la pitjor hora, quant a atenció, és l’última hora del matí, mentre que a primera hora de la vesprada es recupera l’atenció després de la pausa del migdia. Precisament al revés del canvi que es planteja.

jornada-escolar-4-728

 

  • En els centres on s’ha implantat la jornada contínua, malgrat les promeses o intencions inicials, a la pràctica, els menjadors i les activitats extraescolars han anat desapareixent a poc a poc per falta de demanda. Les famílies que ho necessitaven (per conciliació familiar o que gaudien de beques de menjador) s’han vist perjudicades.  Per contra, no sembla que amb el canvi les famílies guanyen clarament.
  • Massivament les escoles concertades de tot l’Estat han optat per la jornada partida i NO per la contínua
  • La introducció de la jornada provoca un enfrontament més o menys fort de la comunitat educativa, ja que enfronta demandes laborals del professorat i necessitats de les famílies, ambdues dues legítimes
  • El canvi d’horari, en la pràctica, és irreversible: No s’ha fet en cap centre una avaluació rigorosa– més enllà d’opinions- i no s’ha tornat a sotmetre a votació la jornada.

 

  1. Alternatives:
    • El canvi de jornada es planteja com una dicotomia: o jornada contínua o partida; o millora de les condicions laborals del professorat o minva dels recursos disponibles per a les famílies.
  • Cal pensar a les necessitats de l’alumnat no com una confrontació docents-famílies
    • Es podrien plantejar solucions que puguessen recollir les reivindicacions laborals dels docents sense deixar perdre recursos necessaris per a les famílies (menjador, activitats extraescolars)

Per exemple oferir al mateix centre les dues jornades o jornades mixtes i que famílies i mestres puguessen triar d’acord a les seves necessitats.

  • Les escoles europees tendeixen a tenir els centres més temps oberts per tal de facilitar més espais socioeducatius de aprenentatge, fora del horari lectiu (no necessàriament atesos pels docents).
  • COMUNITATS D’APRENENTATGE

Proposen la creació d’espais d’interacció de la comunitat educativa (famílies, alumnes, docents) més enllà del simple suport en alguns esdeveniments i festes. La participació de les famílies no sols és consultiva. La comunitat participa també en l’aprenentatge (totxs ens formem i aprenem)

Sorgeix dels resultats del projecte INCLUD-ED (una de les recerques científiques més ambicioses realitzades sobre l’educació a Europa finançada per la Comissió Europea).

Al projecte es varen identificar les estratègies educatives excel.lents en Europa per les que determinades escoles eren capdavanteres: Totes aquestes estratègies tenien en comú que promovien l’èxit escolar millorant alhora la convivència de xiquets i xiquetes en contextos plurals i diversos.

Són una forma de, mitjançant la participació de la comunitat educativa, fer del centre un lloc obert on puguen desenvolupar-se activitats fora del horari lectiu creant més espais socioeducatius d’aprenentatge. Més temps d’aprenentatge variat, suposa més diversitat d’interaccions i per tant l’impacte de la formació augmenta.

Les comunitats d’aprenentatge contribueixen a augmentar la motivació d’alumnes, mestres i famílies

Van en la linia de les tendències de les escoles europees.

Hi ha 120 centres a tota Espanya que s’han convertit en comunitat d’aprenentatge. 13 a la Comunitat Valenciana

Cal la implicació del equip docent i famílies.

Esta entrada fue publicada en Anuncios y Noticias y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s